La iMAGInada no va néixer d’una idea brillant, sinó d’un trencament. D’un moment en què un grup de persones joves, a Tarragona, va entendre que continuar participant d’un model festiu, cultural i polític que reproduïa dinàmiques que sentia llunyanes ja no tenia sentit.

Hi havia molta programació i poc espai per a la vida. Molta gestió i poc sentit compartit. En aquest buit va aparèixer La Imaginada: no com un festival alternatiu més, sinó com un intent de fer de la festa un espai polític en el sentit més profund del terme. No partidista, sinó vital. Un lloc on la cultura, el cos, la paraula i la comunitat tornessin a trobar-se.

Els primers anys es van construir amb molt pocs recursos materials, però amb una enorme força col·lectiva. La música es compartia, els espais s’habitaven i les hores es multiplicaven gràcies a l’energia de moltes persones. La iMAGInada es va convertir en un lloc on passaven coses que a la ciutat costava trobar: calma, converses llargues, debats còmodes i incòmodes, criatures formant part, entitats trobant-se sense jerarquies i persones diverses compartint temps, idees i esperança.

Així va començar l’oasi. Com un intent de demostrar que la cultura i la festa podien ser alguna cosa més que programació i entreteniment. Podien ser una eina per construir comunitat, generar pensament crític i imaginar altres maneres de viure la ciutat.